Ahir, quan viure era dolç

Sona al meu cap la melodia de Salomé de Strauss. Reprodueix en mi l’efecte del xàfec sobre la terra un dia d’estiu. Sento els vents devallant contra la corda que ascendeix, voluptuosa, a la trobada de la fecundació. Remors llunyanes s’atansen vacil.lants a la meva memòria, sons, olors i el vellut d’aquella flor, que tu em vas donar un dia. Miralls esquinçats del meu passat retornen fragments de vida, que va tenir uns continuïtat, avui perduda, per l’oblit de moments. Com recuperar allò perdut? Com reviure aquell mot, aquella carícia, aquell moment? Com puc viure sense tu, alhora que lluito per desfer-me del teu record que m’esquinça? Malgrat tot, sobreviuré a aquesta ruptura.