Blogia
matho

Adéu, amic!

No hi ha res més trist que la traició d'un amic. Que aquella persona en la que has posat confiança i per la que has donat la cara et traeïxi és un dels dolors més grossos que hi ha.

Avui l'he viscut.

El fred m'ha pujat pels peus, se m'ha instalat a l'estòmac i s'ha convertit en una escalfor angoixant.

Malden per pujar als meus ulls llàgrimes esquinçades, evito mirar els ulls de la gent.

Ploro per dins i la vida se'm torna blava i feixuga.
-Distancia els teus sentiments! -No puc, escric això i ja ploro.

Spendi s'ofega al aqüeducte de la vida a les 16:20

0 comentarios